La veu és l’instrument més poderós que tenim els éssers humans per desbloquejar i harmonitzar el nostre cos físic i energètic, i és el que pot provocar un major impacte en l’expansió i el despertar de la consciència.

Una eina potent que s’ha fet servir en totes les cultures ancestrals per ajudar les persones en els seus processos de creixement i sanació, en rituals, meditació i el desenvolupament de la consciència espiritual.

La veu i els seus harmònics tenen la capacitat de modificar les ones cerebrals, baixar la seva freqüència, i portar-nos a un estat de gran calma i relaxació, a més, alleugen l’estrès, dissolen bloquejos, equilibren els dos hemisferis cerebrals i creen un sentiment de lleugeresa i benestar restablint la nostra vitalitat natural. El so de la veu humana pot ser molt subtil i alhora molt poderós, les seves ones vibratòries penetren profundament en cada cèl·lula del nostre cos i provoquen la seva harmonització.

La sanació amb la veu pot tenir els seus orígens en els mantres meditatius i sagrats de cultures mil·lenàries com els de l’Índia o el Tibet, i en els rituals i tradicions de cant i vocalització xamàniques de moltes cultures indígenes, però hi han actualment nombrosos exemples de sanació amb la veu humana, des de observacions estrictament científiques (com els treballs de Fabien Maman) fins a d’altres no menys vàlides de molts altres professionals.

Es considera a la veu humana com l’instrument vibracional més potent perquè és l’únic que està íntimament connectat amb la nostra essència, amb l’ésser, i pot intuïtivament triar la freqüència correcta i dirigir-la cap on sigui necessari.
 Hi ha diverses possibilitats terapèutiques amb el treball vocal però hi ha una modalitat de cant molt antiga que inclou els harmònics de la veu i que té el potencial de portar a la ment a estats de relaxació profunda, produir canvis positius en els camps energètics i facilitar processos de transformació i sanació.

Aquesta forma de cantar té diversos noms: el cant d’harmònics, el cant difònic, khöömei, o en anglès “overtone singing” o “throat singing” (cant de sobretons o cant de gola).

Consisteix en crear dues o més notes simultàniament amb la veu: una nota fonamental bàsica, i alhora, un o més sons superiors amb tons diferents, amb una relació entre notes coherent i harmònica, i amb unes proporcions matemàtiques exactes, les mateixes relacions que es repeteixen en tota la natura, des de l’estructura de l’àtom, les plantes i el cos humà, fins a les òrbites dels planetes…

Encara que hi ha diferents estils, els cants d’harmònics tradicionals que més es coneixen són els del poble Tuva i altres de la zona de Mongòlia.